Verona i Dolomites

Aquest Cap d’Any 2013-2014 ens hem reunit amb els amics italians a Piacenza i junts partírem cap a Verona per rebre l’Any Nou per després partir cap als Dolomites fent aturada a Cortina d’Ampezzo. Verona és una ciutat amb molt d’encant i amb un Arena espectacular. La part que gaudírem més d’aquesta escapada fou la visita a la regió dels Dolomites. Ens allotjàrem al hotelet Hotel Schopfenhof al mig dels pobles de Dobbiaco (o Toblach) i San Cándido (o Innichen) els quals es troben només a 30 km de la frontera austríaca.

Realitzàrem dues excurisonetes i afegeixo aquí els detalls per si qualque vegada hi volem tornar en primavera-estiu. A cada excursió caminàrem uns 45-60 minuts per anar i una mitja hora per tornar però es poden fer en molt menys. Nosaltres ens ho agafàrem amb tranquil·litat perquè en Jaume tenia 26 mesos i jo estava embarassada de poc més de 5 mesos d’en Joan, a més, ens entretinguérem a jugar amb la neu (que n’hi havia molta), fer fotos i gaudir del paisatge.

Excursió al Rifugio Gallo Cedrone (2.200m) Començàrem la primera excursió a les pistes d’esquí del Monte Elmo. Agafàrem el funicular fins dalt i des d’allà agafàrem un camí ample ben senyalitzat amb la neu pitjada per una màquina . El camí no té pèrdua ja que et dur fins al refugi. Només cal anar alerta ja que poc abans d’arribar s’ha de creuar una pista d’esquí on la pendent és considerable i els esquiadors baixen a tota velocitat. Les vistes que hi ha pel camí són increïbles (si no fa acta de presència la boira, és clar). Un cop al refugi, on cal arribar d’hora per agafar taula, el més adient i molt recomanable és dinar allà. Fan menjar d’alta muntanya: cremes calentes, carn però al ser a la frontera italo-austríaca també oferien pasta i salsitxes.

Excursió Rifugio Vallandro (2.040m) No sabria dir com arribar-hi però a la plana web del refugi explica com fer-ho i també es podria demanar a la gent dels pobles del voltant. No es pot pujar fins dalt de tot en cotxe i s’ha de deixar a un aparcament gratuït (al manco al gener de 2014). Cada cert temps ve un minibus que després d’uns 15-20 minuts et deixa a una esplanada d’on es comença a caminar per una pista forestal fins que s’arriba al refugi. Cal no deixar-se res al cotxe perquè quan el minibus et deixa no hi ha res al voltant, l’única solució es caminar fins al refugi Vallandro (a uns 60 minuts nostres i 30 a pas lleuger) o tornar a baixar a peu el trajecte que hem fet amb el bus. De camí cap al refugi es pot gaudir d’un paisatge i formes increïbles amb les muntanyes dels Dolomites a la vora. En aquest refugi (on també s’hi pot dormir) igualment és adient arribar d’hora per agafar taula. També hi havia molta neu però aquest dia fou molt assolellat i dinàrem a la terrassa que s’aboca als Dolomites, un dels dinars amb les vistes més espectaculars de la meva vida. Des del refugi es poden fer altres excursions d’una o dues hores més, de fet en Pep pujà i baixà del Monte Elmo en dues hores aprox.

Es poden veure les FOTOS en el següent enllaç: Verona i Dolomites

IMG_2202

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s