El conreu del cotó a Uzbekistan

Fa temps, molt de temps de fet, que no publicam res però no volem deixar de banda totes les anotacions que tenim fetes de La Ruta de la Seda. Llegir el que férem és una manera de tornar-ho a viure.
El post d’avui el dedicarem a les plantacions de cotó d’Uzbekistan, una raó entre d’altres per les quals el Mar d’Aral va desapareixent. Degut a què la informació era tan abundant sovint fèiem anotacions per punts així que aquí transcriurem el que tenim a la plagueta.

cotoretall

Recol·lectores de cotó entre Tashkent i Samarkanda

-els russos ocuparen Uzbekistan des de principis dels anys ’20 fins al 1 de setembre de 1991.

-els russos volguéren impulsar el conreu del cotó a gran part del país i per això desviaren aigua del riu Amu Daria i Syr Daria que confluïen al Mar d’Aral (nord-oest del país). Fet que contribuí en gran mesura la desertització de gran part del mar.

-el port pesquer del poble Moniat en aquests moments té la costa a 200 km de distància. Al seu voltants es poden veure vaixells oxidats varats sobre l’arena de l’estepa desèrtica uzbeka. Fins als anys ’60 era un port pesquer que es dedicava a les conserves de peix per a la URSS.

-cada planta produeix 5 kg de cotó

-de la planta s’utilitza tot: de la llavor en fan oli, del que recobreix la llavor fan sabó, de les restes pinso pels animals i del que queda de la planta ho utilitzen per combustió.

-els recol·lectors de cotó al dia recullen de 30 a 40 kg. El rècord en un dia es trobava a l’estiu de 2012 a 72 kg)

-els universitaris estan obligats (i sense cobrar) a recollir cotó durant 40 dies sempre ocupant setembre. És com un campament i de fet els hi agrada molt perquè després de recollir s’ho passen molt bé. En Ricard, el guia, ens explicà que el govern vol que els seus treballadors més qualificats sàpiguen que és la feina dura del camp i per això ho fan d’aquesta manera.

-creuam el Syr Daria, riu que comença a les muntanyes del Kirguistan, passa per la Vall de Fergana i altres terres d’Uzbekistan i Kazajstan per desembocar al Mar d’Aral.

-l’Amu Daria (antigament Oxus) neix al riu Pamir del Tayikistan. Antigament tot el que es trobava al seu est s’anomanava Transoxiana (bàsicament el que ara és Uzbekistan).

-actualment el Govern vol minvar un poc la producció de cotó perquè lleva molta d’aigua al Mar d’Aral. Volen substituir part d’aquest conreu per cereals i fruiters.

acariciar cotó fresc

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s