Taixkent, capital d’Uzbekistan.

Tot just posar els peus a terra a Taixkent (Toshkent que significa “La ciutat de la pedra” en túrquic) poguérem observar certes característiques dels uzbeks: no els hi agrada esperar i per tant no volen fer coes amb la qual cosa fan tot el que poden per intentar colar-se. Primer a la coa on presentar el passaport i sobretot al darrer control on ens revisaven els equipatges amb escànner. Verem empentes i més empentes, colzades, una caiguda per voler passar per damunt maletes i plors i amb tot això nosaltres, a banda del cansament que dúiem a sobre, observàvem amb ulls ben badats aquell espectacle.

Tornant a la ciutat de Taixkent pròpiament dita cal dir que fou la quarta ciutat més gran de l’antiga URSS després de Moscou, Sant Petersburg i Kíev i actualment, any 2010, compta amb 2,7 milions d’habitants. La ciutat fou establerta entre els segles II al I a.C; els àrabs arribaren a la meitat del segle VIII però durant molts de segles hi hagué tot tipus de batalles amb mongols, Timur, Gengis Khan, russos, etc. Després de la Revolta Bolxevic Uzbekistan passa a mans russes fins a la seva independència l’1 de setembre de 1991.

Uzbekistan

A Taixkent no queden gaire edificis antics ja que després de la invasió dels russos i sobretot després del devastador terratrèmol de l’any 1966 no romangueren gaires restes a la ciutat. Estiguérem dos dies a la ciutat on poguérem veure el seu centre amb la típica arquitectura russa, grans explanades, immenses avingudes, parcs i grandiosos edificis governamentals. I una netedat sorprenent! Pel centre i parcs coincidírem amb nombroses parelles de recent casats que es feien les fotos pel record. També visitàrem el metro (l’únic a Àsia Central), un complex religiós, dues madrasses i el gran mercat, un lloc ple de colors i espècies que a poc a poc anirem detallant.

A més dels llocs més emblemàtics de la ciutat també visitarem diverses estacions de metro dignes de dedicar-les-hi una estona. Una d’elles presentava un sòtil ple de cúpules, una altra ens meravellà ja que estava folrada de minúsculs mirallets, i que malauradament no poguérem fotografiar ja que està prohibit i compta amb policies fent voltes per les andanes. Una de les estacions més interessant fou una on a la paret es trobem pintures on surten cosmonautes, tant homes com una dona, uzbeks que anaren a l’espai amb els russos.

Però el primer que visitàrem fou el centre religiós Khast Imam on es pot trobar la Madrassa de Barak Kan , la mesquita Telyashayakh, el mausoleu d’Abu Bakr Kaffal Shoshi (erudit islàmic) que data del segle XVI i la biblioteca Moyie Mubarek on poguérem veure l’Alcorà més antic que es coneix fet de pell que data del segle VII. En Ricard ens explicà que aquesta part del llibre (perquè de fet només se’n conserva un tros) viatjà molt abans d’arribar aquí: Timur el trobà en una de les seves conquestes i el portà a Samarcanda, llavors a l’any 1868 els russos el dugueren a Moscou però Lenin els hi ho tornà al 1924 com un acte de bona fe cap als islamistes del Turkestan.

Khast Imam

Khast Imam

Mesquita Telyashayakh

Mesquita Telyashayakh

En acabar la visita al Khast Imam anàrem a visitar el barri que hi ha a la vora on poguérem:

  • veure com les canonades dels gas van per fora i formen una espècie de pont quan es tracta de passar d’un cantó de carrer a l’altre ja que mai van soterrades.
  • observar l’arquitectura típica de les cases de Taixkent les quals tenen un pati interior on donen totes les finestres i portes ja que no hi ha obertures cap a fora per evitar que des de l’exterior es vegin les dones i la vida que passa a dins, arquitectura influenciada per l’Islam.
  • com nins neden i juguen dins uns canals amb una aigua ben bruta.
  • descobrir que a tota Àsia Central és molt complicat trobar aigua sense gas i sobretot si ha de ser fresca. En tota aquesta àrea la calor i altres temperatures es combaten bevent te ben calent.

Visitàrem també la Madrassa de Kukeldash del segle XVI que es troba al centre de la ciutat i vora hi ha la mesquita del divendres on no poguérem entrar perquè es trobava tancada. En Ricard ens explicà que a Taixkent hi ha nou madrasses set de les quals són masculines i dues femenines. Ens digué també que un home que es vulgui convertir en mul·là o imam ha d’estudiar en un d’aquests centres on s’instrueixen diverses disciplines com economia, geografia, etc. No sabem ben bé perquè en visitar aquesta madrassa poguérem veure com d’un dels seus balcons hi havia tant al·lots com al·lotes que pintaven un quadre de la vista que tenien en front (l’altra banda de la madrassa). Cal dir que Uzbekistan és un estat laic encara que el 90% d’uzbeks són musulmans sunites, un 5%  ortodoxes orientals i el 5% restants d’altres religions.

Madrassa Kukeldash

Madrassa Kukeldash

Una de les visites que ens agradà més fou l’horabaixa al mercat, el Chorsu Bazaar, m’imagino perquè fou el primer mercat d’Àsia Central que vérem, mercats plens de colors, espècies, aromes, fruites, verdures, dolços, muntanyes de pa, cistelles, somriures d’or… i colors, molts de colors.

Chorsu Bazaar

Chorsu Bazaar

Altres dades de la ciutat:

  • passàrem per davant el Palau del Príncep Romanov.
  • es diu que deu haver uns deu policies per habitant.
  • herència de l’era comunista: a cada barri hi ha un centre on es registre cada família per saber quants de fills tenen, a què es dediquen, quina religió professen, etc.
  • al visitar la Plaça Emir Timur poguérem veure l’edifici on treballaren els nostres amics Estela i Steffen formant part de l’equip d’arquitectes. Un edifici enorme de marbre blanc amb una gran cúpula. Una curiositat que ens contà en Ricard fou que com que la plaça estava plena d’alts arbres decidiren tirar-los tots abaix per així poder veure sense problemes l’edifici de la llunyania i de qualsevol angle. Encara que hi hagué una important manifestació per part dels habitants de Taixkent no va servir de res i el Govern decidí seguir endavant. La imatge d’aquest edifici és la següent.
  • tenen a Timur com un heroi i símbol del seu país.
  • descansàrem i prenguérem la fresca en un parc ple de pintors.
Amir Timur (Tamerlane) Square, Tashkent, Tashkent, Uzbekistan
This travel blog photo’s source is TravelPod page: Tashkent Express…
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s