Yazd i Isfahan

Encara ens queden dues entrades per publicar sobre Turkmenistan pero hem decidit deixar-ho per un altre moment perque ja duim bastants de dies a Iran i quasi no hem explicat res.

La primera ciutat fou Mashhad, ciutat santa pels xiites, on ja li dedicarem una entrada amb la visita al mausoleu del Imam Reza; on apart d’aixo no hi ha gaire mes.

Despres d’agafar dos vols (Mashhad-Teheran, Teheran-Yazd) i cinc hores d’escala arribarem a aquest darrera ciutat. El centre historic es troba tot concentrat i sembla mes un poblet on pareix que els segles no han passat, bazaars coberts, cupules de fang, chadors, etc. Estiguerem en aquesta ciutat nomes un dia i mig on el dedicarem a visitar les Torres del Silenci, mesquites i diferents llocs rellevants pel Zoroastrisme. Les Torres del Silenci son restes de torres on els zoroastres “enterraven” als seus morts. Aquestes tenen molta d’historia i tambe mereixen una altra entrada pero per donar una idea de com ho feien contarem que no enterraven als morts sino que els posaven a damunt una torre on nomes hi podien arribar els voltors, aquests es menjaven els morts i a traves dels seus excrements caiguts sobre la terra la persona tornava a comencar el cicle de la vida. De Yadz el que ens va encantar foren els seus bazaars i les cupules de fang que formen. A Yazd tambe son molt interessants les seves torres de ventilacio. Degut a que es troba als peus del desert Devir-e-Lut fa molta de calor i des de fa molt varen idear unes torres per on passa l’aire i l’envia cap a dins de la casa; pel mateix motiu varen crear una canals que passen pel subsol on la gent podia anar a beure, a refrescar-se i a l’hora refrescava les estances de la casa i bazaars.

D’anada cap a Isfahan (coneguda a l’Edat Mitja com el centre del mon) ens aturarem a Meybod, un poblet on verem cases de neu (semblants a les de la Serra) i un caravasai (posada del passat on podien descansar les caravanes que feien La Ruta de la Seda). Tornarem agafar el bus per despres aturar-nos a Nain on varem poder contemplar com els locals resaven a la mesquita i un altre cop el seu bazzar tambe cobert.

Com que encara quedava bastant per arribar a Isfahan i era hora de dinar varem decidir comprar tot el grup quatre coses i varem anar a fer un picnic a l’ombra vora un canal i un caravasai. Fou interessant veure com el que feiem (aturar per menjar i descansar) ho havien fet milers i milers de caravanes en el mateix lloc en el passat encara que en lloc de dur bus duien camells, pero el motiu era el mateix.

A l’horabaixa arribarem a Isfahan, ciutat que ens ha meravellat, sobretot per la seva gent.

Ara mateix al hotel hi ha gent que espera que acabi d’escriure aixi que ja dedicarem una altra entrada a Isfahan en un altre moment. Dema ja som de partida cap a Kashan on farem nit per despres anar cap a Teheran.

Anuncis

3 pensaments sobre “Yazd i Isfahan

  1. Hi Xisca and Pep,
    I am not sure I got it. For how long did you stay in Isfahan? Is it as good as everyone says?
    I am a bit jealous. I want to see this city.
    Enjoy your journey,
    Simon

  2. Hi ha cervesa sense alcohol però poguérem beure vodka d’estraperlo duit per un amic iranià d’un membre del grup (que alhora ho havia aconseguit d’un armeni). Aquest episodi sense dubte es mereix una entrada ja que fer-ho a un restaurant amb taules i cambrers al voltant no és gens fàcil. Si t’agafen què passa? Pels musulmans vuitanta fuetades, pels que no ho són, no ho sabem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s