Darrers dies a Uzbekistan I entrada a Turkmenistan

Divendres passat deixarem Khiva, ciutat-museu d’Uzbekistan on al centre hi viuen unes 3000 persones I on queden molts d’edificis de la Ruta de la Seda, la qual es troba rodejada per murades. Esta tan cuidada que a estones sembla estar dins del “Poble espanyol”; encara que ens oferi uns sopars molt relaxants a la fresca I una posta de sol espectacular. Bukhara encara ens agrada mes ja que a mes dels edificis del passat hi ha molta vida al carrer, a mes d’oferir-nos l’horabaixa al hammam.

Tornant al principi, el divendres mati partirem cap a la frontera turkmena la qual es troba a uns 45 minuts de Khiva. Primer haguerem de sortir d’Uzbekistan I declarar una altra vegada els objectes de valor I doblers que duiem. Quan va ser el meu torn al control el policia es creia que jo era uzbeka (pel ulls una mica “axinats”, m’imagin) I vaig fer-li mirar el passaport perque es cregues que no. Em va dir que era exacta a les uzbeques!

En haver sortit oficialment del pais haguerem de caminar amb tot l’equipatge uns 100 metres “en tierra de nadie”. A l’altra banda, a la frontera turcmena ens esperava un soldat (amb metralladora inclosa) que ens revisava el passaport I ens deia el nostre nom. Ens dona la impresio que mirava el passaport pero no s’enterava de res ja que despres de mirar el de’n Pep li va demanar si era america. Arribats a aquest punt en Pep I jo ens trobavem a Turkmenistan I la resta del grup a Uzbekistan per llavors anar arribant ells tira-tira. En aquests moments ens trobavem al mig d’un camp sense res mes que amb l’ombra d’un arbre.

Com que el guia ens havia dit (ell es quedava al control per si algu tenia problemes) que en arribar a l’altra banda vendria un mini bus que hauriem d’agafar per arribar al control policial I de visats d’entrada a Turkmenistan. Aixi, arriba una furgoneta de 10 seients d’on contarem que sortirem 22 dones (que volien entrar a Uzbekistan). Com que el nostre equipatge I nosaltres no hi cabiem el conductor va llevar 2 seients I els deixa al camp alla tirats. Ens dugue 1km mes enlla fins arribar al control d’entrada. Intentarem posar-nos a l’ombra fins que l’altra meitat del grup arribes pero no ens varen deixar. Aixi eren les 10:30 del mati pero ja feia un sol de justicia.

De cop vengue na Karina, la nostra guia de Turkmenistan (imposada pel pais) que ens acompanyaria tot el temps, des de l’entrada fins a la sortida del pais incloent el vol. Ella comenca els tramits amb els nostres passaports I en arribar en Ricard (el nostre guia) demana permis I ens deixaren estar a l’ombra on haguerem d’esperar una hora mes fins acabar els tramits d’entrada. En aquest moment pujarem al autobus (ben fresquet!) per comencar la visita de dos dies per Turkmenistan.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s