El desert de Kyzylkum

Ahir varem deixar Bukhara per anar a Khiva, darrera ciutat que visitarem abans de partir cap a Turkmenistan. Itinerari que sense dubte fou forca interessant ja que no es fan 450 km pel desert cada dia.

A les 8:30 partiem i ens esperaven 450 km que uneixen dues ciutats importants d’Uzbekistan: Bukhara i Khiva. La veritat que la carretera ens sobta molt ja que no semblava que unis dues ciutats importants del pais. Per fer-se una idea la carretera era com la que unia el Festival Park amb Bunyola abans de la seva ampliacio, aixo si, amb una vorera de terra d’un metre d’amplada a banda i banda que a estones es trobaven tapades per l’arena del desert o inclus per dunes.

Durant els 45 primers minuts encara es veia verdor ja que eren les afores de Bukhara pero llavors les extensions desertiques ens acompanyaren tot el trajecte. El desert estava format per una immensitat d’arena i una mica de vegetacio seca que anava d’un pam a mig metre.

Com que el cami anava a ser llarg ens ho agafarem tira-tira i ens varem aturar quatre vegades: dues per fer fotos i anar al bany (darrera una duna), una per dinar de picnic (que el guia uzbek ens havia aconseguit al mati) ja que en tot el recorregut nomes hi havia un baret I una al mirador del riu Amu Daria. A mes ens haguerem d’aturar un parell de vegades mes, una per deixar passar una guarda de cabres amb els seus dos pastors damunt dos ases I altres set vegades per controls policials on en alguns d’ells la carretera es trobava tancada amb una barrera que havien d’obrir.

Arribant a Khiva haguerem de creuar el riu Amu Daria (que juntament amb el Mar d’Aral mereixen una altre entrada) per un pont on per exactament el mateix lloc passa el tren I a banda I banda del pont hi havia un control policial per controlar que no passin vehicles I el tren a la mateixa vegada.

Despres de nou hores de trajecte a la fi arribarem a Khiva, una ciutat preciosa coneguda com a ciutat-museu, on sembla que els segles no han passat I et trobes amb madrasses, mesquites I caravanserais a cada raco.

Dema ja entram a Turkmenistan i s’horabaixa agafarem l’avio per volar de Dashoguz cap a Ashgabat (capital turkmena), pais on nomes ens hi estarem dos dies per despres entrar a Iran. Els dies que estarem a Turkmenistan els tenim molt apretats I no sabem quan podrem tornar a escriure ja que tampoc sabem com esta la connexio d’internet a Iran I les planes que podrem obrir ja que algunes estan vetades.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s