Primers dies a Uzbekistan

A la fi podem actualitzar el blog!  No es tan senzill com ens pensavem: feim moltes coses i tenim poc temps lliure, quan en tenim volem descansar, no trobam cybercafes o la connexio es extremadament lenta: pero avui a la fi ho hem aconseguit.

De Uzbekistan

Tenim tant per contar que pensam que el millor es fer-ho resumit, aixi que aqui va:

(en Pep mentres tant intenta pujar qualque imatge pero ho fan mooolt lentament)

-a l’aeroport d’Itsanbul ja ens poguerem fer una idea de la cruilla de camins que hi ha en aquesta ciutat: hindus, un mula, musulmanes tapades de totes maneres, jueus, feligresos de cami a la Meca, afganesos, etc.

-tres vols interminables (pero un servei excel.lent de Turkish airlines) per acabar amb dues coes llarguissimes a l’aduana uzbeka, una per passaports in l’altra per declarar l’equipatge

-la barra d’alguns uzbeks (sobretot rusos o d’origen rus) que no respectaven les coes de l’aduana, amb colzades i caigudes dels mes vius i crits plors dels que eren avancats.

-la ciutat de Tashkent amb forca caracter rus ja que molts dels edificis mes antics foren devastats per un fort terratremol al 1966

-la quantitat de policies per habitant que te aquesta ciutat

-l’esplendit mercat ple de colors

-la gran simpatia dels uzbeks, al mercat a una gran majoria els hi encantava que els hi fessim fotos

-l’educacio d’alguns adolescents al cedir-mos el seient al metro

-la netedat dels carrers

-veure a nins disfrutant prenent un bany a un canal de la ciutat

-veure les paradetes que tenen montades al carrer

-la imatge que no pogue ser fotografiada: dos joves dormint a un llit al carrer davant la seva paradeta de melons

-anar a sopar a una terrassa on van els locals i veure les senyores com ballen el pop uzbek

-prendre un te o una Coca Cola a l’ombra d’un parc

-visitar increibles mausoleus o madrasses (escola superior on s’estudia el Coran i altrs disciplines com economia, historia, etc)

-anar de cami a Samarcanda, la joia de la Ruta de la Seda

-la sensacio de tenir al davant el blau de la Placa del Registan de Samarcanda

-menjar el plat tipic uzbek, el plov (arros amb verdues i carn de xot)

-el pa

-n’Alisher (o Alfonso com es fa dir ell): un al.lot de 19 anys que varem coneixer al Registan que xerrava molt be el castella (nomes feia 5 mesos que l’estudiava) i venia safra i menta del seu jardi per poder pagar-se les classes d’espanyol.

-topar-nos amb la comitiva d’un funeral

-passejant coincidirem amb un ritual que es realitza despres de les noces: els amics i familiars mascles del nuvi van amb ell recorrent els carrers amb un pal llarg ences, llavors tiren un mica d’alcohol al terra per llavors passar per damunt botant. Fan aixo de cami a ca els pares de la nuvia per recollir-la i dur-la a la casa nova dels nuvis. Els acompanyarem una estona i ells estaven tan sorpresos com noslatrs que ens feien video i fotos tambe a nosaltres. Ens convidarem a entrar al pati de ca la nuvia per veure com la treia del cotxe (amb discusio previa dels homes i madones, no sabem perque) per llavors voltar ells dos el foc que havien fet davant el portal. Ens convidaven a entrar dins la casa i seguir la celebracio pero el nombre elevat de convidats i la quantitat de vodka que dueien al cos ens va fer desistir

-atravessar en bus un desert a 42 graus durant 3 hores (i veure un parell de caps de fliblo) l’aire acondicionat al final no no donava mes

-canviar el bus per una camiona rusa de fa 50  anys degut a l’arena a la carretera

-montar a camell per l’estepa uzbeka

-dormir a un camp de yurtes nomades al desert

-fer una vetlada al voltant del foc escoltant la musica tradicional d’un kazak

-acabar la vetlada sense llum i amb un ma d’estrelles mai vist

-sofrir una picada d’una mosca assessina que es cura amb un poc de vodka per damunt

-dormir en yurtes i simplement no sentir RES

-entrar dins un caravanserai del segle XI on els camells de les caravanes de la Ruta de la Seda quedaven a descansar.

-observar un minaret construit fa 1000 anys

-arribar al hotel de Bukhara i veure que es forca millor que els altres dos

-despres de tant de menjar uzbek (molta carn i arros per tal evitar les ensalades) saber que dema menjarem una pizza

-nadar a un llac perdut per les estepes uzbekes frontera amb Kazajstan

-i moltissimes coses mes que si podem aviat intentarem contar

Anuncis

3 pensaments sobre “Primers dies a Uzbekistan

  1. L’enveja me guanya, però em conform sabent que ho estau disfrutant. El fet de canviar tots els costums de cada dia per coses noves i tan diferents és una experiència única, aprofitau-ho. Salut i sort!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s