Noces a Piacenza

Just fa un any érem de viatge a Piacenza (una ciutat d’uns 10.000 habitants 67 km al sud-est de Milà). Es casava la meva amiga Sílvia que vaig conèixer a Bangor (Gal·les) quan feia l’Erasmus al 99-00. I des d’aquell curs hem anat mantenint l’amistat igual que amb na Veronika de Tübingen (Alemanya). Així na Sílvia i n’Estefano ens varen convidar a en Pep i a mí a les noces el passat juliol. Allà coincidírem amb na Veronika, n’Anne (també de l’Erasmus i d’Holanda) i na Valerie (de l’Erasmus i de Bèlgica). Fou molt emocionant trobar-nos totes i per aquesta ocasió.

Hi anàrem de divendres a dilluns matí, així en arribar ens trobàrem amb na Veronika i Manfred a l’aeroport de Malpensa i partírem en cotxe cap a Piacenza. Allà ens esperaven els nuvis que ens dugueren a menjar una bona pizza al centre de la ciutat on eren les festes.

El dissabte després de vestir-nos i a l’hora de dinar anàrem a ca la núvia on varem trobar la seva família més propera i una taula parada amb un piscolabis mentre ella es vestia. Allà poguérem apreciar el sentit de la “mamma italiana” i on varem tenir l’oportunitat de practicar el nostre italià (castellà amb accent “italianini”) però resultà que a estones ens entenien millor en mallorquí ja que el dialecte piacentino té lèxic semblant al nostre. Llavors na Sílvia sortí, preciosa com no, férem quatre fotos i partírem cap a l’església (que es trobava damunt una muntanyeta, com ells diuen a la “colina piacentina”).

Conduïa el nostre amic Manfred dirigit pel germà de na Sílvia que anava al cotxe de davant. Anàvem per unes carreteretes ben estretes i amb qualque ciclista i l’alemany es pensava que feia rallies! No teníem lloc suficient on aferrar-nos i anàvem de banda a banda i ell tot serio i concentrat. En Pep va arribar bé però mort de riure i jo marejada com una sopa.

L’església era ben petita així que haguérem de veure la cerimònia des del portal. La missa es va entendre tota, és curiós veure com l’italià s’assembla tant al mallorquí. Llavors, varem tirar el típic arròs i estarem una estona a la terrassa de l’església des d’on hi havia unes vistes precioses.

Partírem de nou amb el cotxe cap a l’agroturisme on hi havia el sopar. En Pep es va oferir per conduir però en Manfred va dir que no calia i el rally va continuar! Arribàrem com una sopa al sopar.

L’agroturisme estava al camp i va ser una festa preciosa. Primer va haver una bona picada tot ple de productes típics de la zona: embotits, formatges, vins de la regió… El nuvi és somelier, així que va triar els vins amb molta delicadesa i a cada taula n’hi havia un que només ens servia el vi, a més a més, dels altres cambrers. El sopar va ser molt bo i divertit. Força diferent a aquí. Després de cada plat s’aturava el sopar una estona i sortien una parell de taules on cada una feia un brindis pels nuvis. Llavors, després del sopar i abans de les postres va començar el ball per aturar-se i seguir després d’aquest. Això sí, com aquí, el sopar fou interromput pel típic “que se besen” com ells diuen “baccio, baccio” (que vol dir beso). El sopar va començar damunt les 7.30 i el ball va acabar damunt la 1 de la matinada. Allà no s’acostuma a fer barra lliure i les tantes ballant. Acabà just bé ja que les noces varen començar a l’hora de dinar a ca na Sílvia. Així, partirem cap a Piacenza però per sort al ser de nit en Manfred va reduir la velocitat i arribàrem bé!

Al matí següent les nostres amigues i en Manfred varen partir i als nuvis, per iniciativa pròpia, els hi va fer ganes ensenyar-nos la regió. Així que després de dinar i fins després de sopar férem una volta per la regió Piacentina. En Pep i jo varem passar molt de gust ja que ens varen dur per pobles medievals preciosos i al poble d’on és la família de na Sílvia per part de mare i on tenen una casa (Bobbio). Per acabar la volta ens varen dur a un agroturisme (que allà són molt més econòmics que aquí i no tan luxosos). Allà, per poder catalogar-se com agroturisme els aliments que s’utilitzen a la cuina en un gran % han de ser de producció pròpia. Així, na Sílvia i n’Estefano varen triar per nosaltres: embotits i formatge de la zona, plats de pasta també típics d’allà, vi fet a l’agroturisme i pastís de xocolata fet per la madona. La parella que dur l’agroturisme són amics de n’Estefano i són una parella jove amb dos fills que viu i fa feina allà.

Així, després del meravellós sopar anàrem cap a Piacenza on ens varem despedir de na Sílvia i al matí següent de n’Estefano que ens acompanyà a l’estació de tren on partiríem cap a Milà. El viatge fou un poc accidentat ja que hi havia vaga de transport públic però varem tenir molta sort i poguérem agafar un taxi cap a Malpensa!

Sense dubte fou un cap se setmana increïble: tornar a trobar grans amigues, les noces, la volta per pobles preciosos, gaudir de la gastronomia, desconnectar del dia a dia… Tot un luxe pels sentits.

FOTOS: Piacenza

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s